Textos propis

El valencià a la meua vida

Quan vaig arribar ací a València, fa ja, 12 anys, em vaig incorporar al final de curs de quart de primària. La veritat és que al principi em vaig sentir incòmoda, m'enfrontava a una nova llengua amb la qual no havia tingut cap tipus de contacte anteriorment, però jo feia tot el possible per a  poc a poc anar entenent-la. Potser va ser més difícil aprendre aquesta nova llengua, pel fet que havia arribat a  Bunyol un poble de predomini lingüístic castellà. A més, des del primer dia que vaig arribar, quan tocava l'assignatura de valencià,  la professora em donava una fitxa de vocabulari perquè la fera durant tota la classe, apartada de la resta dels companys, pense que d'aquesta manera no interrompia el ritme de tota la classe. Per açò, crec que aprendre aquesta nova llengua se'm va fer molt difícil, ja que en el col·legi no tenia el suport necessari per a aprendre la llengua. Però a poc a poc, em vaig  familiaritzar més, m'agradava veure els programes i dibuixos de Canal Nou i Punt 2, per a escoltar el valencià.

                   I quan vaig començar l'ESO, els meus pares em van animar al fet que em matriculara en el PIP (Programa d'Incorporació Progressiva), i així vaig començar la meua etapa d'ESO, aprenent diferents assignatures en valencià, encara que tenia dificultats, jo m'intentava esforçar i així vaig  aprovar poc a poc l'assignatura.

                  Així fins al dia d'avui, que estic realitzant el Grau d'Educació Primària, encara que tinga dificultats a l'hora d'expressar-me tant oral com de manera escrita, estic molt orgullosa de saber tot el que sé fins ara, i per descomptat vull seguir aprenent més, fins a poder aconseguir un bon nivell de la llengua valenciana, ja que pense que com a futura mestra tenir un bon domini del valencià i poder transmetre-ho als alumnes de la manera més correcta és molt important, perquè ells puguen adquirir una bona competència lingüística i saber desembolicar-se lingüísticament en la llengua de la seua Comunitat de manera adequada.

Sense llengua ni cultura

Impotència, ràbia, tristesa. Fa ja mig any des que la Ràdio i Televisió Pública Valenciana, coneguda per tots com a Canal 9, va cessar la seua emissió. Hem de qüestionar-nos i preguntar-nos quins van ser les causes i qui van ser els responsables de l'apagada del mitjà de difusió i divulgació de la cultura i llengua valenciana per excel·lència. 

La crisi, diuen alguns. El malbaratament, diuen uns altres. No obstant açò, podem atribuir les causes del tancament a un cúmul de variables que tenen el seu origen en la nefasta gestió de l'ens públic dut a terme pel Govern de la Generalitat Valenciana. No obstant açò, tampoc pot culpar-se íntegrament als polítics de torn, si ben RTVV va mantenir a més de 2000 empleats que no van saber defensar els principis de transparència i bon periodisme fins a l'últim moment quan ja tot estava perdut. Era insostenible, va arribar el ERE i poc va tardar el TSJ de la nostra Comunitat a declarar-ho nul, excusa més que perfecta per a decretar el tancament pel Govern Valencià. I així va ser.

Recordar els últims dies de RTVV, d'aquells espais amables en els seus noticiaris com “el camp” o “la revista” on es tractaven temes destacats sobre el cultiu, l'agricultura, la moda o les festes de la nostra Comunitat. Recordar aquells llargs matins de la nostra infància al costat de Babalà, Doraemon i  altres amics que ens parlaven valencià, que ens divertien en valencià, que ens ensenyaven valencià. 

Però va arribar el dia. El passat 29 de novembre del 2013, la nostra cultura i la nostra llengua van perdre el mitjà que durant més de 24 anys els va permetre endinsar-se en les nostres llars i les nostres vides. Aquell dia les valencianes i els valencians van perdre una part  de la seua vida, no obstant açò, esperem recuperar perquè la llengua i la cultura de la nostra Comunitat puga tornar a servir a presents i futures generacions en la seua formació i desenvolupament com a individus i com a ciutadans.