El govern d'Alberto Fabra vol eliminar per al curs vinent nou aules que ofereixen ensenyament en valencià a la Vall d'Albaida, segons que ha denunciat Escola Valenciana. De fet, l'entitat alertava fa pocs dies que hi havia en perill 151 línies en català per al curs vinent. L'ofensiva del govern valencià contra la llengua, que també s'ha traduït en amenaces a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per haver reconegut la unitat lingüística, es focalitza en l'escola, amb 'atacs directes al foment del plurilingüisme'.
El següent enllaç es un article d’opinió de Carles Padilla publicat fa algunes setmanes al diari “El Levante”, on l’autor parla del tancament de la TVV, i que el seu tancament pot ser una estratègia política per a marginar la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
Los tres corazones, RTVV y la enseñanza multilingüe
Carles Padilla
Según Aulio Gelio (s. I d.C.), de Quinto Ennio (ss. III-II a.C.) se decía que tenía tres corazones porque era capaz de hablar tres lenguas: griego, osco y latín («Quintus Ennius tria corda habere sese dicebat, quod loqui Graece et Osce et Latine sciret»). El osco era una lengua regional que fue relegada y posteriormente eliminada por el latín, mientras éste se expandía por la península itálica. El griego se hablaba en la Magna Grecia y permitió a Ennio conocer de primera mano a los grandes literatos y pensadores helénicos. La expresión «tria corda» atiende no solamente a una cuestión de estructuras lingüísticas o de una útil herramienta de mediación cultural, social o económica, sino muy especialmente a la experiencia de los sujetos bilingües o multilingües (también llamados estos últimos plurilingües, políglotos o políglotas) para quienes expresarse en diferentes lenguas significa alcanzar una forma de comprender el mundo desde diversas perspectivas. Es un hecho conocido que cada lengua estructura la realidad de una manera diferente, la analiza y por tanto la percibe y la entiende de forma diferente.
Tenemos la gran suerte de vivir en una comunidad bilingüe oficialmente, aunque la situación real no sea la de la normalidad y el equilibrio que cabía esperar, sino que asistimos a un panorama de continua diglosia. La diglosia es la situación de convivencia de dos lenguas en una misma población o comunidad, pero donde una de estas dos lenguas tiene un estatus de prestigio, como lengua oficial o de cultura, frente a la otra, que es relegada a los contextos familiares, folclóricos y a la expresión oral. Es fácil de entender que esta situación diglótica asimétrica, injusta y la mayoría de las veces impuesta, pone a la lengua minorizada en un peligro claro de desaparición. Y de la misma manera podemos comprender que la eliminación en nuestra comunidad de todos los medios audiovisuales en valenciano es una estrategia política para marginar la lengua propia a estos contextos, con una posibilidad real de ser eliminada del mapa como le pasó al osco. La prohibición de la recepción de TV3 y Catalunya Ràdio y la supresión por decreto de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) obedecen a este fin. Éste no es un caso aislado ni único en el mundo, puesto que los estudios demuestran que cerca de un 90 % de las lenguas están en peligro de extinción y que podrían desaparecer en menos de 50 años.
Es preciso comprender que la diversidad lingüística y cultural no es un castigo divino, sino una de las grandes riquezas de la especie humana y asumir esto tal vez sea la mejor garantía para la convivencia pacífica, bien en el seno de una comunidad, bien entre diferentes comunidades o estados. Los embajadores y todo tipo de legados siempre han sido escogidos entre personas que conocían la lengua y la cultura del pueblo de destino porque ésta era la única garantía de que era posible llegar a acuerdos pacíficos y satisfactorios para ambas partes.
¿Qué pueden hacen los poderes políticos para buscar esta convivencia pacífica y potenciar la riqueza lingüística de los valencianos? Unas pocas medidas son suficientes. En primer lugar, reconocer que la radio y la televisión autonómicas son un servicio público esencial, y restituir de inmediato un medio audiovisual público, íntegramente en valenciano, de calidad y no supeditado a los poderes políticos. En segundo lugar, permitir la recepción en abierto no solo de las emisiones de Cataluña y de las Islas Baleares, sino también del resto de emisoras de radio y televisiones autonómicas del Estado español y de las televisiones internacionales estatales más importantes. En tercer lugar, garantizar en todos los niveles educativos el aprendizaje del valenciano y de, al menos, una lengua extranjera, fomentando el uso vehicular de estas lenguas y el intercambio de conocimientos, estudiantes, docentes y personal de administración.
Ahora podemos comprender por qué de Ennio se decía que tenía tres corazones y no solo que conocía tres lenguas. Recordar, acordar, cordura, concordia (y su contrario, discordia) tienen la misma etimología y apelan todas al corazón, al sentimiento. ¡Qué diferente sería el mundo si todos tuviéramos tres corazones, o por lo menos dos!
Ferran Suay
"He sentit moltes vegades, sovint atribuïda a diferents persones, aquella anècdota que explica que el protagonista, en sentir algú que deia allò tan conegut de "Yo el valenciano no lo hablo, pero entenderlo, lo entiendo todo", li retrucava "Xe tu, igual igual com el meu gos![...]"
Demanen a Educació la retirada d’un
còmic 'masclista i xenòfob'
Escola estudia aplicar el 25% de valencià
en la zona castellanoparlant
L’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana manté contactes amb famílies de Pedralba, Elda, Villena, Bunyol o Torrevella que volen que els seus fills siguen plurilingües
En el cas de les famílies valencianes que viuen en la denominada zona castellanoparlant i que no poden escollir de cap de les maneres ensenyament plurilingüe en valencià, ni estudiar Coneixement del Medi en la nostra llengua, tal com ho fan els alumnes de les línies en castellà de la zona valencianoparlant, tindrien l’oportunitat de demanar que els seus fills estudiaren almenys les assignatures de llengua i Coneixement del Medi en la nostra llengua, la qual cosa suposa el 25% de les hores lectives.
L’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana manté contactes amb famílies de Pedralba, Elda, Villena, Bunyol o Torrevella que volen que els seus fills siguen plurilingües i que dominen les dues llengües oficials i no han pogut aconseguir-ho perquè no tenen aquest dret segons la llei fins ara, ja que no poden estudiar en valencià.
Els serveis jurídics d’Escola Valenciana s’han posat en contacte amb entitats de Galícia, el País Basc, Navarra i les Illes Balears per estudiar accions jurídiques conjuntes que garantisquen el principi d’igualtat lingüística de tots els ciutadans de l’Estat i que vetllen per les llengües pròpies de cada territori.
No obstant açò, Escola valenciana recorda que l’aplicació d’un 25% d’hores lectives en qualsevol llengua no atén a cap criteri pedagògic i que aquesta mesura judicial empobreix els programes educatius de qualitat, és a dir, els programes d’immersió lingüística, que són els que donen resultats òptims arreu del món, allà on hi ha diverses llengües cooficials.
Marató Cultural per l’Escola en valencià a
Castelló de la Plana
La plataforma Castelló per la Llengua ha preparat, per al proper dissabte 31 de maig, una "marató cultural per l'escola en valencià".
Aquesta iniciativa vol posar sobre la taula el suport i el compromís del món cultural i cívic de Castelló de la Plana amb les mobilitzacions contra les supressions d'aules a la pública i pel dret a estudiar en valencià.
“Us proposem col·laborar en aquesta iniciativa muntant una paradeta de material informatiu de les vostres entitats. D'aquesta manera podeu mostrar el vostre suport actiu a la reivindicació i ens ajudareu a ampliar l'espectre dels suports que es visualitzaran el dissabte 31 de maig al Passeig Ribalta”, assenyalen des de la plataforma.
El baròmetre elaborat per la Generalitat Valenciana desvela que un de cada dos ciutadans creu que la llengua que es parla al País Valencià es diferent a la que es parla a Catalunya
Les dades del baròmetre que ha presentat aquesta setmana passada el vicepresident i portaveu del Consell, José Císcar, fan una radiografia dels problemes que més preocupen els ciutadans del País Valencià i les seues percepcions sobre temes d’actualitat.
La qüestió identitària és un dels aspectes consultats pel Consell en aquesta enquesta. Segons l’estudi, el 52,3% dels enquestats creuen que el valencià "és una llengua diferent del català", enfront el 41,1% que pensen que és la mateixa. En l’enquesta, el govern també pregunta per la "polèmica" que va generar-se quan, al nou Diccionari Normatiu Valencia de l'AVL,s'equiparava valencià i català. Només el 27,3% dels enquestat estava al corrent de la controvèrsia, enfront el 71,6% que no en sabia res.
El baròmetre també pregunta sobre l’ús de la llengua. Així, dels 2.016 enquestats, un 57,1% dels enquestats asseguren que parlen valencià "sempre, quasi sempre o en ocasions"; un 30,2% el parla "sempre o quasi sempre"; el 26,9% "parla castellà sempre o quasi sempre i en ocasions el valencià", mentre que el 32,8% "no parla valencià però l’entén" i únicament un 10,1% "sols parla castellà".
Les principals preocupacions
L’enquesta, però, desvela que la llengua no és un dels principals problemes dels valencians. Els ciutadans consideren que l’atur (82%), la corrupció política (44,9%) i la sanitat (25,5%) són els tres problemes més greus que pateix en aquests moments el País Valencià. Pels valencians, les prioritats polítiques del govern haurien de ser la sanitat (60%), després l’educació (54,9%) i la formació i ajudes als aturats (44,4%), àmbits en què els enquestats demanen que no es reduïsca la despesa pública.
Preguntats pel finançament econòmic que rep el País Valencià (una de les principals reivindicacions del govern de Fabra), poc més del 50% considera que " el País Valencià està infrafinançat i per això el govern valencià ha de recórrer al dèficit per garantir els serveis bàsics als valencians". La següent pregunta de l’enquesta, que ja dóna per fet que el País Valencià pateix "infrafinançament", el 45,4% dels enquestats no són partidaris que la Generalitat genere un "problema valencià" per forçar al govern espanyol a millorar el finançament. En aquest sentit, 80,9% aposta per negociar amb l'Estat i les altres comunitats autònomes un nou model de finançament.
Enquesta polèmica
Aquesta enquesta de la Generalitat Valenciana no ha estat la única que s’ha fet pública aquests dies. El baròmetre elaborat durant el mes de maig ha preguntat als enquestat si contemplaven la possibilitat de reobrir Radiotelevisió Valenciana. Però l’afirmació, a la qual els enquestats s’havien de mostrar a favor o en contra, estava dirigida i podria haver condicionat la resposta dels enquestats. L’afirmació era: "S’hauria de reobrir RTVV malgrat que això poguera suposar incrementar els impostos als valencians".
Els resultats són aclaparadors: Totalment en contra van mostrar-se el 53,3% dels enquestats, i un 75,6% van preferir no reobrir Canal 9 i Ràdio 9 si això implicava una pujada d’impostos. Un 22,7% apostarien per reobrir RTVV però sols un 4,3% es mostren totalment d’acord. El vicepresident valencià, José Ciscar, va agafar el resultat com a argument que la majoria de valencians estaven d’acord amb la decisió presa per Fabra de tancar RTVV. Compromís, per la seua banda, ha retret al govern que es gastara diners públics per a ús partidista.
molt bona presentació i un bon recull de notícies interessants.
ResponEliminaMoltes gràcies pel comentari.
ResponEliminaM´agrada molt aquesta iniciativa. cal gent com tú per a poder recuperar poc a poc tot el que s´ha perdut pel camí... enhorabona per aquest blog!
ResponEliminaPense que les llengües avui dia tenen molta importància, per açò no cal perdre l'oportunitat i aprendre la llengua pròpia de la nostra Comunitat i així poder transmetre-la a les futures generacions. Gràcies pel teu comentari.
ResponElimina